El Dret del Treball, la Igualtat, les noves formulacions de la relació laboral, el paper del Sindicalisme quan la pruïja de més flexibilitat acompanya a la minva del paper tradicionalment encomanat a les normes de dret necessari o l'aparació de fenòmens com la subcontractació massiva, les cessions il·legals, les deslocalitzacions productives... Les Jornades sobre el Dret del Treball en el segle XXI que ara presentem escometen el tractament dels problemes vius del nostre camp d’estudi i d’actuació professional.
        El problema, com ensenya el clàssic, es planteja sempre que les relacions antigues no acaben de fer mutis, però tampoc no estan clarament determinades les relacions noves, i és que en matèria de Dret Social, avui per avui, no és mala llei que “el mort aferri el viu”, quan ens enfrontem a unes transformacions de les relacions productives en les quals els fenòmens “vius” són significatius de major hegemonia patronal en la contractació, són lliberalitzadors en matèria normativa, són però més exigents –efecte secundari inevitable- en matèria social i prestacional.
         En contrapartida, les noves exigències en el camp de la Igualtat essencial entre la dona i el baró, la creixent immersió en el Dret Comunitari, els intents de controlar els fenòmens més sagnants de la subcontractació per via legislativa, el nou paper crucial confiat a la tutela de la salut laboral i la prevenció dels riscs inherents, o la tutela dels drets del treballador en l’esfera de la utilització de la tecnologia informàtica i comunicativa sembren tot un postulat de nous reptes que els laboralistes hem d’estudiar amb una nova prospecció dels nostre món conceptual i dels nostres instruments analítics.
        Amb la universalització del “soft-ware”, la implantació de les tècniques de producció en “xarxa” i l’especialització flexible de la força de treball se’n ha anat per avall tot el sistema de direcció i control de l’activitat productiva nascut del fordisme. L’empresa actual ha esdevingut un “buidat” de la fàbrica en la seva dimensió ideològica i pràctica. Els sociòlegs demostren que el triomf de la “marca” com a producte venal –i no del producte o bé d’ús realment material- és inversament proporcional a l’existència d’un cos productiu uniforme i jerarquitzat. Aquest fenòmen s'aguditza amb l'anomenada globalització de l'economia. 

Quin ha de ser el paper dels sindicats quan l’esvaïment de la “societat civil” (capdavanters d’ella els Sindicats obrers) en la “societat política” ha conduït a la il·lusió de que tots els mecanismes de producció i de control social són “interns” al capital i a l’Estat capitalista, convertint als sindicats en espectadors contemplantius. Cada vegada més l’opció del legislador és acordar les reformes laborals i socials amb els agents socials i semble que els sindicats hagin d'assumir un paper més actiu en el plantejament i en la resolució dels greus problemes no només laborals, sinó també econòmics i polítics als que ens enfrontem.
Tot això reclama de tots i entre tots un esforç de reflexió com el que representen aquests Jornades.